Us presentem a la Balma, una gossa creuada de Labrador molt carinyosa i activa, que va venir a consulta per presentar coixera aguda d’una extremitat després d’estar corrent pel camp (perseguint un conill!).
A la visita, la Balma tenia dolor a la palpació del genoll, i un tipus decoixera compatible amb la Ruptura del Lligament Creuat Anterior (RLCA). Després de sedar-la, explorar el genoll i fer radiografies vam confirmar el diagnòstic: la Balma s’havia trencat els lligaments
A través del seu cas us volem explicar què es la RLCA, quin tractament té i quina va ser la seva evolució. Esperem que el post us sembli interessant!
Qué és la RLCA?
La RLCA és una de les patologies de genoll més freqüents de l’espècie canina. L’edat, algunes races o el sobrepès són un factor predisposant . Si no es tracta genera una inestabilitat a l’articulació que provoca inflamació i artrosis, amb el conseqüent dolor crònic. El signe principal és la coixera, generalment una coixera d’aparició aguda i que no es relaciona amb cap cop o caiguda, amb falta de “apoio” i que no millora amb antiinflamatoris. A l’exploració ortopèdica, es detecta dolor a la manipulació del genoll, i generalment se sol veure el “signe de calaix”, que és el moviment de anteversió que fa la tibia de manera anormal, ja que el lligament creuat anterior no frena aquest moviment.
En la radiografia, sol evidenciar-se la posicio més anterior del normal de la tíbia. En alguns casos, quan la RLCA ha ocorregut fa un temps, el genoll presenta ja altres canvis degeneratius, més inflamació etc
En el cas de la Balma, el signe de calaix i les radiografies van confirmar el diagnòstic.
Com es tracta?
La solucio a la RLCA és sempre quirúrgica. Existeixen vàries tecniques que permeten retornar la estabilitat a l’articulació del genoll, nosaltres us explicarem la utilitzada en el cas de la Balma: la TTA (“Tibial Tuberosity Advancement” o Avançament de la Tuberositat Tibial)
La TTA consisteix en modificar l’anatomia del genoll de manera que el lligament creuat anterior no sigui necessari, practicant un tall a la tuberositat tibial i avantçant-la mitjançant uns implants/plaques. És una técnica novedosa, menys agressiva, més rápida, amb menys tasa de complicacions secundàries i que permet una recuperació més rápida que amb altres osteotomies (tall en el ós)
El mateix dia de la cirurgia, practiquem una artroscòpia que ens permet, a més de visualitzar el lligament trencat confirmant el diagnòstic, valorar els meniscos i confirmar que no estiguin també lesionats. En el cas de la Balma, estaven correctes
Es realitza una osteotomia per posar-hi la placa i remodelar l’anatomia de l’articulació.
En acabar la cirurgia, la radiografia de control ens mostra com hem avançat la tuberositat cambiant la biomecánica del genoll, donant un nou angle a l’articulació.
I la recuperació?
Tota recuperació després de una cirurgia de trauma és lenta, i requereix molt repòs les primeres setmanes. Ajuda moltíssim poder realitzar algun tipus de fisioterapia complementària durant la recuperació, sempre supervisades per un veteriari/terapeuta titulat i amb els coneixements específics per a tal tractament.
En el cas de la Balma van realitzar varies sessions de hidroteràpia i fisioteràpia en un centre especialitzat. No estarà al 100% fins passats alguns mesos després de la cirurgia, pero a dia d’avui ja pot tornar a perseguir conills com feia abans de la cirurgia 😉
Des de Vet&Vet estem molt satisfets d’haver pogut ajudar a la recuperació de l’activitat diària de la Balma, i volem agraïr a la seva propietaria la colaboració i la confiança dipositada en nosaltres.