Què és la Leishmaniosi?
La Leishmaniosi és una malaltia provocada per un paràsit hemàtic (que es troba en la sang de l’animal) anomenat Leishmania infantum, que afecta als gossos de qualsevol raça i edat. Hem de saber que el nostre gos es pot contagiar de leishmania, però no sempre desenvoluparà la malaltia i mostrarà simptomes, així que podem tenir gossos positius que no estan malalts, i cal diagnosticar-los i diferenciar-los dels que sí estan malalts.
Com es transmet?
Aquest paràsit es transmet a través de la picada d’un mosquit anomenat Flebotomus, que és el mosquit comú a tota la mediterrània.
El mosquit pica a un gos parasitat, ingereix el paràsit, i després d’un cicle per reproduir-se dins del mosquit, el paràsit pot ser injectat a un altre gos a través d’una altra picada.
Què fa?
El paràsit de la leishmania pot tenir molts efectes a l’organisme del nostre gos. Pot provocar vasculitis (inflamació dels vasos sanguinis), problemes de pell, sobrecreixement de les ungles, atrofia muscular, problemes digestius, problemes oculars, i fins i tot (i el més greu) problemes a òrgans vitals com el fetge o el ronyó.
Un cop s’hagi diagnosticat la leishmaniosi al nostre gos, cal realitzar analítiques periòdicament (s’aconsella cada 6 mesos) per vigilar l’evolució de la malaltia i per intentar prevenir o reduir al màxim aquests efectes.
Què es pot fer per prevenir-ne el contagi?
Existeixen pautes en el maneig, i productes repelents de mosquits que ens poden ajudar a disminuir el risc de contagi, i a més a més (des de principi de l’any 2012) existeixen dos nous productes per lluitar contra el desenvolupament de la malaltia: són les vacunes (Canileish o Letifend) i el xarop Leisguard, que tenen la funció de preparar el sistema immune de l’animal per tal que si resulta contagiat de leishmania, sigui capaç de donar una resposta efectiva per controlar el desenvolupament de la malaltia.
Així doncs, per una banda, si ens fixem en els hàbits del vector (mosquit transmissor): generalment són mosquits crepusculars (piquen quan surt i quan es pon el sol) i són exteriors (no entren dins de casa), de manera que si evitem deixar el gos a l’exterior o treure’l a passejar a aquestes hores, disminuirem el risc de contagi.
Per altra banda, hi ha collars antiparasitaris (Scalibor, Seresto) i pipetes (Vectra 3D, Advantix) que inclouen un repel·lent per a mosquits. El repel·lent fa que el mosquit s’acosti menys a l’animal, i per tant minimitzen el risc de picades i de transmissió del paràsit.
És la primera barrera que podem donar a la nostra mascota de cares al control de la malaltia, però hem de ser conscients que no existeix cap producte que tingui una eficàcia del 100% en la prevenció de les picades.
Pel que fa a la vacuna, aquesta actuarà si, tot i els productes preventius, un mosquit pica i transmet el paràsit al nostre gos. La vacuna s’administra anualment, sempre realitzant una analítica prèvia per comprovar que el nostre gos segueix essent “seronegatiu” (és a dir, que no s’ha contagiat amb el paràsit de la leishmania), i és efectiva pocs dies després de la seva administració. La vacuna disminueix en un 70% el risc de que l’animal (contagiat) desenvolupi la malatia, i en cas de que la desenvolupi el curs de la malatia podria ser més lleu.
Per últim, el xarop Leisguard actua a nivell preventiu, però també en cas que l’animal ja s’hagi contagiat, ajudant a que les defenses de l’animal siguin les adequades per a combatre la leishmania.
Com es tracta?
Per desgràcia no existeix cap medicació capaç d’erradicar del tot el paràsit de l’organisme.
El tractament que s’aplica actualment va destinat a controlar el nombre de paràsits que circulen per la sang del nostre animal, per evitar que danyin els òrgans vitals, i quan s’escau, per controlar els problemes que la leishmania pugui haver provocat ja.
Existeixen varis tipus de fàrmacs que ens ajuden a controlar la leishmania, que donarem en dosis i pautes diferents segons l’estat de salut del nostre animal. Si en els controls semestrals es detecta qualsevol empitjorament caldrà tornar a tractar segons ens indiqui el veterinari.
Els fàrmacs són bastant eficaços en el control de la malaltia però la resposta és individual segons cada animal degut a diferents factors, com: nivell de paràsit en sang a l’hora del diagnòstic, estat dels òrgans vitals, resposta immunològica pròpia de cada gos, precocitat en el diagnòstic…
Si no es segueixen les pautes que ens indica el veterinari, és molt fàcil que la malaltia avanci i empitjori fins al punt de provocar la mort al nostre animal.
Pot contagiar-se a les persones?
La Leishmania és una zoonosi indirecte. El que vol dir és que no es transmet directament del gos malalt a la persona, sinó que és necessari que el mosquit també actuï de vector. Però el sistema immune de les persones, a diferència del dels gossos, sol ser capaç d’eliminar el paràsit per sí sol. Ara bé, existeixen “grups de risc” (persones amb SIDA, esplenectomitzades (que els han extirpat la melsa), persones que estan rebent quimioteràpia/radioteràpia, persones d’edat avançada o nadons…) i tambe variacions individuals en les persones, que fan que siguin sensibles a desenvolupar la malaltia. Així doncs, hem de ser conscients de que lluitant contra la leishmania en la població canina, contribuim a disminuir el risc de brots de leishmania en la població humana.
Així doncs, què recomanem?
Les recomanacions, varien en funció de cada cas, però bàsicament són les següents:
- En animals no contagiats:
- posar-los productes preventius com els collars o les pipetes que hem comentat abans.
- realitzar controls periòdics (anuals) realitzant una analítica sanguínia per comprovar si el nostre animal ha estat contagiat o no de la leishmania. El diagnòstic precoç és clau per a maximitzar l’eficàcia del posterior tractament
- administrar la vacuna i/o administrar medicació per afavorir que la nostra mascota generi les defenses correctes per fer front al paràsit, i minimitzar el risc de desenvolupar la malaltia en el cas que el vostre animal es contagii amb el paràsit.
- En animals contagiats:
- fer el tractament indicat pel nostre veterinari, i realitzar les analítiques periòdiques que ens indicarien recidives de la malaltia.
- També esta indicat en aquests animals posar-los productes preventius, de cares a minimitzar el risc de que els nostres gossos siguin picats i “escampin” la leishmania
- Ajudar el seu sistema immune a fer front a la malaltia mitjançant medicació adequada (Leisguard). Així podeu minimitzar el risc de desenvolupar la malaltia en el cas que el vostre animal es contagii amb el paràsit, o minimitzar el risc de recidives en cas que ja hàgiu hagut de fer tractament per la malaltia.