De vegades adoptem un gatet amb tota la il.lusio i amor del món, pero ens sorgeixen molts dubtes, o ens topem amb situacions que no ens esperàvem. Com sabeu sempre podeu comentar-vos tots les vostres dubtes, però per anar avançant i per contentar les ments curioses, iniciem una sèrie de consells que creiem que poden ser útils.
Comencem la nostra recolecta particular de consells pels peluts felins amb el que sembla més obvi… però de vegades no tant: UN GAT NO ÉS UN GOS PETIT. I és per això que precisament hem creat aquests consells. Hem d’aprendre a no caure en la temptació de voler fer les mateixes rutines, pautes de alimentació, consells veterinaris… que faríem a un gos. És cert que tenen necessitats comunes, però tothom que ha tingut gat i gos s’adona de lo diferents que poden arribar a ser, i aixís és també amb algunes necessitats fisiològiques.
Els gats són una espècie diferent, i com a tal mengen diferent (diferent dieta i diferents horaris), requereixen d’una atenció veterinària adequada (pateixen malalties específiques), tenen un caràcter molt més individualista (hem de donar-li l’espai que necessita quan el demana), són caçadors incansables(fins i tot cacen sombres), poden ser molt actius de nit (sobretot si estan moltes hores sols de dia i aprofiten per dormir)… entre d’altres!
Això sí, si ja sou amants dels gats, sabreu que ens pot donar tanta companyia i amor com un gos, a la seva manera… Però us recomanem que, si és la primera vegada que adopteu un gat, us acosteu a un veterinari que us aconselli i us expliqui el que cal tenir en compte d’aquests bigotuts tan especials. I si ja heu compartit espai i vivències amb un felí, sabreu que és un viatge de no retorn!! qui ha tingut un gat (fins i tot el que deia que no li agradaven els gats) s’enamora de per vida!